Newton

Va néixer el 4 de gener 1643 a Woolsthorpe. Als divuit anys va ingressar a la Universitat de Cambridge per continuar els seus estudis. Newton mai va assistir regularment a les classes, ja que el seu principal interès està a la biblioteca. Es va graduar al Trinity College com un estudiant, la lectura d'alguns dels llibres més importants de les matemàtiques i la filosofia natural. Al 1663Newton Clavis Mathematicae llegit a William Oughtred, la Geometria de Descartes Opera mathematica de Vieta i l'aritmètica per John Wallis. En 1663, va conèixer a Isaac Barrow, qui li va donar la seva primera conferència com a Professor Lucasià de Matemàtiques. Al mateix temps va entrar en contacte amb l'obra de Galileu, Fermat, Huygens i altres a partir de l'edició 1659 de la Geometria de Descartes per Van Schooten.

Newton

Il est né le 4 Janvier 1643 à Woolsthorpe. A dix-huit il entra à l'Université de Cambridge pour poursuivre ses études. Newton n'a jamais assisté à des cours régulièrement, car leur principal intérêt est dans la bibliothèque. Il est diplômé de Trinity College à titre d'étudiant, la lecture de quelques-uns des livres les plus importants des mathématiques et de philosophie naturelle. Dans le 1663Newton Clavis Mathematicae lire William Oughtred, Géométrie de Descartes mathematica Opéra de Viète et l'arithmétique de John Wallis. En 1663, il a rencontré Isaac Barrow, qui lui a donné son premier cours en tant que professeur de mathématiques Lucasian. Dans le même temps entré en contact avec les travaux de Galilée, Fermat, Huygens et d'autres de l'édition 1659 de la Géométrie de Descartes par Van Schooten.

Newton

He was born on January 4, 1643 in Woolsthorpe. At eighteen he entered the University of Cambridge to continue his studies. Newton never attended classes regularly, since their main interest was in the library. He graduated from Trinity College as a student, reading some of the most important books of mathematics and natural philosophy. In the Clavis Mathematicae 1663Newton read William Oughtred, Geometry of Descartes's Opera mathematica of Viète and Arithmetic of John Wallis. In 1663 he met Isaac Barrow, who gave him his first class as Lucasian Professor of Mathematics. At the same time came into contact with the work of Galileo, Fermat, Huygens and others from the 1659 edition of the Geometry of Descartes by Van Schooten.

Newton

Nació el 4 de enero de 1643 en Woolsthorpe. A los dieciocho años ingresó en la Universidad de Cambridge para continuar sus estudios. Newton nunca asistió regularmente a sus clases, ya que su principal interés era la biblioteca. Se graduó en el Trinity College como un estudiante, leyendo algunos de los libros más importantes de matemática y filosofía natural. En 1663Newton leyó la Clavis mathematicae de William Oughtred, la Geometría de Descartes la Opera mathematica de Viète y  la Aritmética de John Wallis. En 1663 conoció a Isaac Barrow, quien le dio clase como su primer profesor Lucasiano de matemática. En la misma época entró en contacto con los trabajos de Galileo, Fermat, Huygens y otros a partir de la edición de 1659 de la Geometría de Descartes por Van Schooten.

Els animals

Les funcions vitals són les que tenen com a finalitat respondre a les necessitats bàsiques de la vida. En la majoria d'animals, les funcions vitals estan controlades per hormones.

• Nutrició: Els animals consumeixen matèria orgànica d'altres organismes per tal d'aconseguir el carboni i altres elements que necessiten per viure. En la majoria d'animals, l'encarregat de dur a terme aquesta funció és l'aparell digestiu. L'aliment és ingerit per la boca i digerit en tres passos. Primer, és descompost en petites molècules (nutrients) per mitjà de processos enzimàtics i mecànics. Després, els nutrients són absorbits i passen a l'organisme, on són distribuïts a les cèl·lules. Finalment, s'eliminen els residus no digeribles per l'anus (o, si no n'hi ha, per la boca).
•  Respiració: És la funció per la qual els animals aconsegueixen el dioxigen que necessiten per la respiració cel·lular, com tots els organismes aeròbics. Normalment, els animals aquàtics utilitzen el dioxigen dissolt en l'aigua, mentre que els animals terrestres utilitzen l'O₂ de l'aire (hi ha excepcions, com els mamífers aquàtics i alguns mol·luscs o insectes aquàtics que utilitzen pulmons o tràquees). Els animals que aprofiten l'oxigen de l'aigua tenen brànquies, mentre que els que aprofiten el de l'aire tenen pulmons o tràquees.  
• Reproducció: Els animals es reprodueixen per a mantenir i augmentar el nombre d'individus. En els animals hi ha dos tipus de reproducció: la r eproducció asexual, que només implica un pare i que es fa únicament per mitosi; i la reproducció sexual, que posa en comú el material genètic de dos pares (un mascle i una femella per mitjà de gàmetes haploides obtingudes per meiosi. Alguns animals, com ara els crustacis del gènere Daphnia, els insectes afidoïdeus o fins i tot vertebrats com ara el tauró martell, capaç de reproduir-se per partenogènesi.

Els animals són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre multicel·lulars. En un registre més científic, també se'ls pot denominar metazous. Es tracta d'organismes heteròtrofs que generalment digereixen l'aliment dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les plantes i les algues. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els fongs perquè manquen de paret cel·lular.Tots els animals són mòtils, tot i que només en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els embrions passen per una fase de blàstula, una característica única dels metazous.

Les plantes

Una planta (Plantae) és un ésser viu (organisme) pluricel·lular autòtrof (productor primari). Les plantes obtenen l'energia que necessiten per viure mitjançant el procés bioquímic de la fotosíntesi. Inclouen organismes familiars com ara arbres, herbes, arbustos, vinyes, falgueres, molses i les algues verdes. S'estima que actualment existeixen unes 350.000 espècies de plantes, definint-les com a espermatofitins, briofitins, falgueres i falgueres afins. Al 2004 se n'havien identificat unes 287.655 espècies, de les quals 258.650 fan flor i 18.000 són briofitines.
Fora dels contextos de formació científica, el terme "plantes" implica una associació d'organismes amb certs trets comuns: que són multicel·lulars, contenen cel·lulosa, i realitzen la fotosíntesi.

El nuestro sistema solar

El nostre sistema solar consisteix en una estrella mitjana que anomenem el Sol i els planetes Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú, i Plutó. Inclou: els satèl lits dels planetes, nombrosos cometes, asteroides, i meteoroides, i el medi interplanetari. El Sol és la font més rica d'energia electromagnètica (principalment en forma de llum i calor) en el sistema solar. El veí estel.lar conegut més proper al Sol és una estrella nana vermella cridada Proxima Centauri, i està a una distància de 4.3 anys llum. El sistema solar sencer, juntament amb les estrelles locals visibles en una nit clara, orbita al centre de la nostra galàxia llar, que és un disc espiral de 200 bilions d'estrelles que anomenem la Via Làctia. La Via Làctia té dues petites galàxies òrbites properes, les quals són visibles des de l'hemisferi sud-est. Aquestes són anomenades Núvol Magallánica Major i la Núvol Magallánica Menor. La galàxia gran més propera és la galàxia Andròmeda. És una galàxia en espiral com la Via Làctia però és 4 vegades més densa i està a 2 milions d'anys llum de distància. La nostra galàxia, una de les bilions de galàxies conegudes, està viatjant a través de l'espai intergalàctic.
Els planetes, molts dels satèl.lits dels planetes i els asteroides giren al voltant del Sol en la mateixa direcció, en òrbites gairebé circulars. Quan s'observa des de dalt del pol nord del Sol, els planetes orbiten en una direcció contrària al moviment de les agulles del rellotge. Els planetes orbiten al Sol en o prop d'aquest pla, anomenat el eclíptic. Plutó és un cas especial ja que la seva òrbita és la més inclinada (18 graus) i la més líptica de tots els planetes. Per això, per part de la seva òrbita, Plutó és més proper al Sol que Neptú. L'eix de rotació de molts dels planetes és gairebé perpendicular al eclíptic. Les excepcions són Urà i Plutó, els quals estan inclinats cap als seus costats.