El nuestro sistema solar

El nostre sistema solar consisteix en una estrella mitjana que anomenem el Sol i els planetes Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú, i Plutó. Inclou: els satèl lits dels planetes, nombrosos cometes, asteroides, i meteoroides, i el medi interplanetari. El Sol és la font més rica d'energia electromagnètica (principalment en forma de llum i calor) en el sistema solar. El veí estel.lar conegut més proper al Sol és una estrella nana vermella cridada Proxima Centauri, i està a una distància de 4.3 anys llum. El sistema solar sencer, juntament amb les estrelles locals visibles en una nit clara, orbita al centre de la nostra galàxia llar, que és un disc espiral de 200 bilions d'estrelles que anomenem la Via Làctia. La Via Làctia té dues petites galàxies òrbites properes, les quals són visibles des de l'hemisferi sud-est. Aquestes són anomenades Núvol Magallánica Major i la Núvol Magallánica Menor. La galàxia gran més propera és la galàxia Andròmeda. És una galàxia en espiral com la Via Làctia però és 4 vegades més densa i està a 2 milions d'anys llum de distància. La nostra galàxia, una de les bilions de galàxies conegudes, està viatjant a través de l'espai intergalàctic.
Els planetes, molts dels satèl.lits dels planetes i els asteroides giren al voltant del Sol en la mateixa direcció, en òrbites gairebé circulars. Quan s'observa des de dalt del pol nord del Sol, els planetes orbiten en una direcció contrària al moviment de les agulles del rellotge. Els planetes orbiten al Sol en o prop d'aquest pla, anomenat el eclíptic. Plutó és un cas especial ja que la seva òrbita és la més inclinada (18 graus) i la més líptica de tots els planetes. Per això, per part de la seva òrbita, Plutó és més proper al Sol que Neptú. L'eix de rotació de molts dels planetes és gairebé perpendicular al eclíptic. Les excepcions són Urà i Plutó, els quals estan inclinats cap als seus costats.